No estem davant d’un problema de supervivencia de l’empresa, sinó de beneficis
Amb l’ERO no ens juguem només 90 contractes de treball, sinó un model de diari
Benvolguts companys/companyes :
En els darrers anys els treballadors de La Vanguardia hem viscut uns temps convulsos. Primer per la subrogació de Tallers a CRE-A; després pels trasllats a Diagonal i Pallars; més tard per un conveni que per primera vegada es situava per sota de l’IPC i ens posava sobre la taula un acord sobre els drets d’autor; i finalment per les baixes incentivades que han provocat la marxa de qualificats professionals. Tots aquests conflictes s’han pogut resoldre amb sacrificis, pero amb un cert consens tot i que pel camí hem perdut part d’un valuós capital humà. Però ara l’empresa fa un pas més i aprofitant la situació de crisi preten liquidar l’àrea d’administració i gestió per encarregar-la a altres empreses i altres treballadors a preus mileuristes. El segon pas serà fer el mateix amb la redacció.
Contràriament al que ens volen fer creure els nostres directius a través del Gabinet Garrigues, no estem davant d’un problema de supervivència de l’empresa. No, simplement, és una qüestió de beneficis.
1/ La Vanguardia ha guanyat uns 150 milions d’euros en els darrers deu anys. Tan sols n’ha perdut 2 en el 2008.
2/ El Grupo Godó va obtenir encara al 2008 uns 14 milions d’euros de beneficis. La venda de les participacions en el diari "Qué", els beneficis obtinguts per la participació a la SER i la venda de terrenys del Poblenou són algunes de les operacions que expliquen la liquidesa del Grup Godó i el fet que sigui gairebé l’únic gran grup de mitjans de comunicació sense deutes importants.
3/ La difusió del diari s’ha mantingut al llarg del 2008 i fins i tot ha augmentat lleugerament en el darrer any. Una millora que s’afegeix a la del diari digital i al RAC. La única dada negativa és la caiguda de la publicitat però tot i així en el darrer mes ha experimentat un repunt, amagat per l’empresa com ha fet amb les dades de la OJD.
L’empresa ha passat de 600 treballadors en el 2006 a tan sols 330 en l’actualitat. No hi ha res que impedeixi seguir amb la política de baixes incentivades voluntàries que s’ha fet fins ara, únicament passa que és més cara i farà reduir una mica els beneficis del Grup.
És clar que tots els mitjans escrits es veuen obligats a una reeestructuració per fer front a la revolució digital i a la caiguda dels seus ingressos. Però la opció passar per mantenir un model de premsa de qualitat que sigui capaç d’explotar el prestigi de la marca. I això s’ha de fer amb gent preparada, experimentada, que s’impliqui en el projecte, que vulgui apostar per un nou diari que no serà el del passat. I dóna l sensació que els directius de La Vanguardia/Grup Godó s’han cregut que el model és el de la premsa gratuita: pocs treballadors i mal pagats, subrogacions i subarrendaments; feines per encàrrec i obtenció de diners a curt termini.
Les empreses amb futur ens marquen el camí. L’exemple ens el dóna avui la multinacional Sony (vegeu La Vanguardia d’avui, p. 63). Va presentar un ERO per 275 persones que ha rebaixat a 93 . . . que s’han cobert amb 93 baixes voluntàries.
Aquesta és la proposta que esperem de la direcció de La Vanguardia en la reunió que tenim avui. Els treballadors no volem la vaga, volem treballar per un nou model de diari. I perquè n’estem tan convençuts que tenim la raó, us demanem que si l’empresa no retira aquest ERO demà fem tots els sacrifici de parar, de no anar al lloc de treball, de demanar que no s’utilitzi el nostre treball per fer una edició d’esquirolatge i de participar en les activitats de rebuig a l’acomiadament de 90 treballadors.
Barcelona, 6 de juliol de 2009
Amb l’ERO no ens juguem només 90 contractes de treball, sinó un model de diari
Benvolguts companys/companyes :
En els darrers anys els treballadors de La Vanguardia hem viscut uns temps convulsos. Primer per la subrogació de Tallers a CRE-A; després pels trasllats a Diagonal i Pallars; més tard per un conveni que per primera vegada es situava per sota de l’IPC i ens posava sobre la taula un acord sobre els drets d’autor; i finalment per les baixes incentivades que han provocat la marxa de qualificats professionals. Tots aquests conflictes s’han pogut resoldre amb sacrificis, pero amb un cert consens tot i que pel camí hem perdut part d’un valuós capital humà. Però ara l’empresa fa un pas més i aprofitant la situació de crisi preten liquidar l’àrea d’administració i gestió per encarregar-la a altres empreses i altres treballadors a preus mileuristes. El segon pas serà fer el mateix amb la redacció.
Contràriament al que ens volen fer creure els nostres directius a través del Gabinet Garrigues, no estem davant d’un problema de supervivència de l’empresa. No, simplement, és una qüestió de beneficis.
1/ La Vanguardia ha guanyat uns 150 milions d’euros en els darrers deu anys. Tan sols n’ha perdut 2 en el 2008.
2/ El Grupo Godó va obtenir encara al 2008 uns 14 milions d’euros de beneficis. La venda de les participacions en el diari "Qué", els beneficis obtinguts per la participació a la SER i la venda de terrenys del Poblenou són algunes de les operacions que expliquen la liquidesa del Grup Godó i el fet que sigui gairebé l’únic gran grup de mitjans de comunicació sense deutes importants.
3/ La difusió del diari s’ha mantingut al llarg del 2008 i fins i tot ha augmentat lleugerament en el darrer any. Una millora que s’afegeix a la del diari digital i al RAC. La única dada negativa és la caiguda de la publicitat però tot i així en el darrer mes ha experimentat un repunt, amagat per l’empresa com ha fet amb les dades de la OJD.
L’empresa ha passat de 600 treballadors en el 2006 a tan sols 330 en l’actualitat. No hi ha res que impedeixi seguir amb la política de baixes incentivades voluntàries que s’ha fet fins ara, únicament passa que és més cara i farà reduir una mica els beneficis del Grup.
És clar que tots els mitjans escrits es veuen obligats a una reeestructuració per fer front a la revolució digital i a la caiguda dels seus ingressos. Però la opció passar per mantenir un model de premsa de qualitat que sigui capaç d’explotar el prestigi de la marca. I això s’ha de fer amb gent preparada, experimentada, que s’impliqui en el projecte, que vulgui apostar per un nou diari que no serà el del passat. I dóna l sensació que els directius de La Vanguardia/Grup Godó s’han cregut que el model és el de la premsa gratuita: pocs treballadors i mal pagats, subrogacions i subarrendaments; feines per encàrrec i obtenció de diners a curt termini.
Les empreses amb futur ens marquen el camí. L’exemple ens el dóna avui la multinacional Sony (vegeu La Vanguardia d’avui, p. 63). Va presentar un ERO per 275 persones que ha rebaixat a 93 . . . que s’han cobert amb 93 baixes voluntàries.
Aquesta és la proposta que esperem de la direcció de La Vanguardia en la reunió que tenim avui. Els treballadors no volem la vaga, volem treballar per un nou model de diari. I perquè n’estem tan convençuts que tenim la raó, us demanem que si l’empresa no retira aquest ERO demà fem tots els sacrifici de parar, de no anar al lloc de treball, de demanar que no s’utilitzi el nostre treball per fer una edició d’esquirolatge i de participar en les activitats de rebuig a l’acomiadament de 90 treballadors.
Barcelona, 6 de juliol de 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario