Negociaciones rotas. El ERE en manos de la Generalitat

El lunes 20 de julio, los representantes de la empresa han roto las negociaciones para buscar una salida al ERE. Tras todo el día de reunión y pese a algunos avances significativos, la empresa ha dado por concluido el periodo de consultas (iniciado el 10 de junio) y ha preferido dejar en manos de la Generalitat la resolución de este conflicto.

Ahora la Generalitat tiene un plazo máximo de 15 días a partir de esa fecha para decidir sobre el ERE y las condiciones en las que quedarán los trabajadores afectados. Es el momento de aumentar la presión social con acciones más contundentes para demostrar que estamos ante un ERE injusto e inaceptable, presentado por una empresa que tiene beneficios y que cuenta con una situación económica saneada, que le permite incluso el endeudamiento. Sorprende que una empresa que se había distinguido por su capacidad de llegar a acuerdos beneficiosos para ambas partes, ahora quiera aprovechar la crisis para imponer sus condiciones.

VAGA NO A L'ERO 14 DE JULIOL 2009

Els comitès d'empresa dels diaris de Catalunya exposen als consellers Tresserras i Serna la greu situació de la professió

Els comitès d'empresa de la premsa diària a Catalunya s’han reunit aquest matí amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i la consellera de Treball, Mar Serna, per analitzar les conseqüències del context econòmic actual en la professió periodística. Els comitès d’empresa han presentat un Manifest que alerta de la greu situació que avui viuen els periodistes en l’exercici de la professió.

La trobada ha tingut lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya i tant els representats dels comitès d’empresa com els membres del Govern han coincidit en la necessitat d’unir esforços per garantir una informació veraç i plural que determina la qualitat del sistema democràtic.

Els comitès han lamentat que, davant la crisi, les empreses apostin per la solució més simple de reduir plantilles, i sense tenir en compte que una ocupació de mala qualitat equival a un periodisme de baixa qualitat. Els comitès han apuntat que el procés de reconversió que estan vivint els mitjans ha de garantir unes condicions mínimes per tal que el periodista pugui complir el seu compromís d’informar els ciutadans.

Les jornades laborals allargades per cobrir la reducció de personal; la polivalència cada vegada major del periodista que afecta els continguts informatius; la reducció del nombre de col·laboradors i l’externalització dels serveis són alguns dels problemes que els comitès d’empresa han traslladat als consellers de la Generalitat.

Amb la trobada d’avui al Col·legi, és la primera vegada que comitès d’empresa de premsa i membres d’un govern es reuneixen per analitzar la crisi als mitjans de comunicació.

Si voleu veure la informació recollida pel TeleNotícies Migdia de TV3, aneu directes al minut 22' 50" d'aquest vídeo:

http://www.tv3.cat/videos/1359219

Manifest dels comitès d’empresa dels diaris de Catalunya

Els comitès d’empresa dels diaris sotasignants, després de diverses reunions per valorar l’actual situació de la premsa escrita i l’actuació de les empreses periodístiques, volen posar de manifest:

1/ La crisi econòmica ha accelerat la transformació que ja vivia la premsa com a conseqüència de l’aparició de nous mitjans vinculats a les tecnologies de la informació i de l’augment de la competència derivada de l’aparició dels diaris gratuïts i l’ampliació dels canals de televisió.

2/Aquestes dues circumstàncies han sacsejat el compte de resultats de les empreses periodístiques, especialment per la caiguda de la publicitat. Però lluny d’entrar en una etapa de revisió dels models periodístics, de potenciació de la qualitat i de recerca de noves propostes, la reacció gairebé única de les empreses ha estat aprofitar la crisi per reduir les seves plantilles i retallar els drets laborals.

3/ Les reestructuracions que viu la premsa escrita han de tenir uns límits que no es poden franquejar si no es vol degradar més la feina i l’ofici de periodista i el dret a una informació rigorosa. D’una banda, és necessari mantenir les actuals condicions laborals i, de l’altra, cal millorar la qualitat de la informació, i això requereix sovint temps per treballar els continguts i especialització.

4/ Més enllà d’aquests principis genèrics, volem fer una crida per frenar determinats processos d’externalització que afecten àrees bàsiques dels diaris. També volem alertar de la temptació de les empreses de forçar els periodistes a assumir de forma simultània la feina de redactar, fer fotos i enregistrar i editar so i imatge, sense tenir en compte criteris de qualitat. Això encara s’agreuja en l’actual situació de precarietat del mercat laboral. En aquest context és necessari més que mai concretar en els convenis col·lectius aquestes regles mínimes del joc que determinen la feina, la jornada laboral i els salaris.

5/ La constant expansió de les noves tecnologies de la informació exigeix que es potenciïn els processos d’innovació i formació interna dins les empreses.

6/ Els conflictes entre les àrees informativa i publicitària i la pressió dels lobbies político-econòmics fan més difícil la independència de la premsa. En el marc actual prenen més rellevància els consells o comitès professionals dels diaris que haurien de tenir un paper més actiu, al costat dels comitès d’empresa, i crear-se allà on encara no existeixin.

7/ Davant d’aquet procés de precarització de la professió, cal organitzar-nos sindicalment i fer propostes que ens permetin sortir d’aquesta situació. Hem de donar suport als nostres comitès i als companys que els integren, i aportar idees i iniciatives que facin possible la continuïtat de les nostres empreses sobre la base d’una informació de qualitat i d’uns professionals amb unes condicions de treball dignes.

Barcelona, 9 juliol de 2009

Signants:
Comitès d’empresa del diaris : ABC, AVUI, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El Mundo de Catalunya, El 9Nou, El País, El Periódico, El Punt, La Razón, La Vanguardia, Mundo Deportivo, Regió 7 i Sport

Amb el suport de:
Col·legi de Periodistes de Catalunya
CC.OO.
Sindicat de Periodistes de Catalunya

El éxito de la huelga

Pocas veces en la historia de La Vanguardia se había producido tanta unanimidad entre los trabajadores del diario. El 85% del personal de Pallars, Pelai y Diagonal -más del 95% si se excluyen los jefes y personal de confianza de la dirección- han secundado la huelga de hoy. Y desde el comité de empresa queremos agradecer a todos el esfuerzo y el compromiso demostrados.

No sólo la huelga ha sido un éxito, también lo han sido las concentraciones a las puertas de Pallars y Diagonal y especialmente la rúa por las calles de Barcelona que ha servido para dar a conocer a toda la ciudad un problema que afecta a 90 familias pero que demuestra una determinada forma de hacer de los empresarios que se aprovechan de la crisis para aumentar sus beneficios.

La rúa de la vergüenza, el nombre que espontáneamente le han dado muchos ciudadanos al ver la portada gigante que colgaba de la parte trasera del autocar, ha permitido hacer público un conflicto que hasta ahora había permanecido escondido para los grandes medios. Gracias también a todos los que con vuestros vehículos habéis seguido la caravana y a los que con cazuelas y globos habéis animado el paso de la comitiva. ¡Volveremos!

¿Por qué se ha producido una reacción tan contundente? Porque los trabajadores no admiten que una empresa que ha gozado de amplios beneficios durante años, que ha reducido su masa salarial a base de bajas incentivadas y que se encuentra bien situada en el mercado quiera despedir ahora a 90 trabajadores en condiciones muy precarias. Hoy mismo se ha dado la paradoja de que se conocieran los datos del Estudio General de Medios (EGM) en los que se refleja la buena salud de La Vanguardia, cómo ha aumentado su difusión y el número de lectores en los últimos meses.

Los empresarios con futuro son aquellos que en tiempos de crisis son capaces de invertir, de afrontar nuevos retos con soluciones imaginativas y de buscar complicidades. Los empresarios del pasado son aquellos que se encierran en su caparazón y se deshacen del capital humano que les puede hacer crecer.

Barcelona, 7 de julio de 2009

Para ver la información que emitió Barcelona TV sobre la jornada de huelga, buscad directamente en el minuto 16' 26" de este video:

http://www.barcelonatv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=6141

Carta oberta als treballadors de La Vanguardia sobre la jornada de vaga

No estem davant d’un problema de supervivencia de l’empresa, sinó de beneficis
Amb l’ERO no ens juguem només 90 contractes de treball, sinó un model de diari
Benvolguts companys/companyes :
En els darrers anys els treballadors de La Vanguardia hem viscut uns temps convulsos. Primer per la subrogació de Tallers a CRE-A; després pels trasllats a Diagonal i Pallars; més tard per un conveni que per primera vegada es situava per sota de l’IPC i ens posava sobre la taula un acord sobre els drets d’autor; i finalment per les baixes incentivades que han provocat la marxa de qualificats professionals. Tots aquests conflictes s’han pogut resoldre amb sacrificis, pero amb un cert consens tot i que pel camí hem perdut part d’un valuós capital humà. Però ara l’empresa fa un pas més i aprofitant la situació de crisi preten liquidar l’àrea d’administració i gestió per encarregar-la a altres empreses i altres treballadors a preus mileuristes. El segon pas serà fer el mateix amb la redacció.
Contràriament al que ens volen fer creure els nostres directius a través del Gabinet Garrigues, no estem davant d’un problema de supervivència de l’empresa. No, simplement, és una qüestió de beneficis.
1/ La Vanguardia ha guanyat uns 150 milions d’euros en els darrers deu anys. Tan sols n’ha perdut 2 en el 2008.
2/ El Grupo Godó va obtenir encara al 2008 uns 14 milions d’euros de beneficis. La venda de les participacions en el diari "Qué", els beneficis obtinguts per la participació a la SER i la venda de terrenys del Poblenou són algunes de les operacions que expliquen la liquidesa del Grup Godó i el fet que sigui gairebé l’únic gran grup de mitjans de comunicació sense deutes importants.
3/ La difusió del diari s’ha mantingut al llarg del 2008 i fins i tot ha augmentat lleugerament en el darrer any. Una millora que s’afegeix a la del diari digital i al RAC. La única dada negativa és la caiguda de la publicitat però tot i així en el darrer mes ha experimentat un repunt, amagat per l’empresa com ha fet amb les dades de la OJD.
L’empresa ha passat de 600 treballadors en el 2006 a tan sols 330 en l’actualitat. No hi ha res que impedeixi seguir amb la política de baixes incentivades voluntàries que s’ha fet fins ara, únicament passa que és més cara i farà reduir una mica els beneficis del Grup.
És clar que tots els mitjans escrits es veuen obligats a una reeestructuració per fer front a la revolució digital i a la caiguda dels seus ingressos. Però la opció passar per mantenir un model de premsa de qualitat que sigui capaç d’explotar el prestigi de la marca. I això s’ha de fer amb gent preparada, experimentada, que s’impliqui en el projecte, que vulgui apostar per un nou diari que no serà el del passat. I dóna l sensació que els directius de La Vanguardia/Grup Godó s’han cregut que el model és el de la premsa gratuita: pocs treballadors i mal pagats, subrogacions i subarrendaments; feines per encàrrec i obtenció de diners a curt termini.
Les empreses amb futur ens marquen el camí. L’exemple ens el dóna avui la multinacional Sony (vegeu La Vanguardia d’avui, p. 63). Va presentar un ERO per 275 persones que ha rebaixat a 93 . . . que s’han cobert amb 93 baixes voluntàries.
Aquesta és la proposta que esperem de la direcció de La Vanguardia en la reunió que tenim avui. Els treballadors no volem la vaga, volem treballar per un nou model de diari. I perquè n’estem tan convençuts que tenim la raó, us demanem que si l’empresa no retira aquest ERO demà fem tots els sacrifici de parar, de no anar al lloc de treball, de demanar que no s’utilitzi el nostre treball per fer una edició d’esquirolatge i de participar en les activitats de rebuig a l’acomiadament de 90 treballadors.

Barcelona, 6 de juliol de 2009